Tots sabem què passa el 23 d'abril: és el Día Mundial del Llibre i Sant Jordi! Aquest post no és realment una recomanació, aquí no trobaràs "llibres per regalar a la persona que t'agrada", però si busques una cosa així, la trobaràs en aquest post. En cavi, això és més com una presentació d'alguns dels llibres dels que he sentit parlar i/o que porto temps volent aconseguir.
Si no vols llegir tot el post, pots anar directament al gènere que t'interessi clicant al títol: contemporània, ciència-ficció, relats curts, thriller, no ficció, i evidentment, no me'n podia estar d'afegir una secció especial en la que parlaré d'un llibre català que vull, tot i que encara no està traduït al castellà ni a l'anglès.
Ficció contemporània
Middlesex - Jeffrey Eugenides
En la primavera de 1974, Calliope Stephanides, una estudiant d’un col·legi de noies de Grosse Point (Michigan), se sent atreta per una companya de classe. Els sentiments que sorgeixen entre elles fa pensar a la Callie que no és com les altres noies.
Calliope, anomenada Callie, i després Cal, una espècie rara d’hermafrodita, ha viscut els seus primers catorze anys de vida com a nena, sense que ningú no s’adonés de la seva anomalia, fins que l’arribada a la pubertat l’ha sotmesa a transformacions inevitables. Ara, ja un home, necessita saber quin és l’origen d’aquesta mutació genètica, i per fer-ho, investiga la intensa i
dramàtica història de la família Stephanides.
Oh si, Eugenides. Però, has llegit la sinopsis? No només és una història prometedora, sino també un re-relat de la mitologia grega, i en aquesta casa ens encanten els relats mitològics. I després de llegir Les verges suïcides, el millor llibre que he llegit aquest any de moment, estic desitjant llegir-me aquest.
Ciència ficció i distopia
No em deixis mai - Kazuo ishiguro
La Kathy, la Ruth i en Tommy eren alumnes de Hailsham, una idíl·lica institució docent situada en ple camp anglès. Els estudiants hi vivien escrupolosament protegits del món de fora, i se’ls educava en el convenciment que eren especials i que la seva integritat física era fonamental. Però ¿per què hi eren en realitat?
Han de transcórrer anys perquè la Kathy, que ja en té 31, es decideixi finalment a conjurar el passat. El que n’emergeix és la captivadora història de com la Kathy, la Ruth i en Tommy van descobrint la veritat sobre la seva infància aparentment feliç... i sobre el seu futur.
No em deixis mai és una novel·la especialment commovedora, carregada d’un profund sentiment sobre la fragilitat de la vida.
Si, ja sé que soc una pesada, però el vull de veritat, i en l'edició americana (més gran que la britànica). I no em disculparé. Estic bastant obsessionada amb aquest llibre, vaig veure la pel·lícula fa segles i segueixo pensant en ella de tant en tant. Necessito que aquest sigui el meu nou llibre de "llegir per una bona ploradeta".
La granja - Joanne Ramos
Una distòpia feminista que visibilitza l'otritat i farà trontollar els fonaments de l'hiperpatriarcat.
La granja Golden Oaks està a punt, o així ho creu el seu gerent empresarial, Mae Yu, per convertir-se en el nou i gran avenç de l'economia de la fertilitat. Allà, la progenie dels súper rics inicia la seva vida a l'úter amb el millor del millor: dietes equilibrades a base d'aliments orgànics, llistes de reproducció seleccionades sobre la base del plaer auditiu… i matrius joves, sanes (i optimitzades amb cortisol ) on gestar-se. A les seves amfitriones -és així com es diu aquestes mares substitutes- se'ls ofereixen contractes d'arrendament de nou mesos, i així guanyar grans quantitats de diners que els poden permetre canviar la trajectòria de les seves vides sovint difícils, sempre que es mantinguin lluny de qualsevol problema i donin a llum a nadons saludables.
Per suggeriment de la seva cosina Ate, una infermera especialitzada en nadons, Jane, una jove immigrant filipina, accepta una feina com a Amfitriona a Golden Oaks, arran d'un matrimoni fallit. Deixa la seva filla petita a cura d'Ate i se li assigna una habitació amb Reagan, una estudiant universitària privilegiada que ha arribat a la granja per donar sentit a la seva vida per la resta sense objectiu. L'ambiciosa Mae té posades les seves esperances a les dues noies. I encara que totes semblen haver-se allistat a l'experiment de La granja amb bones intencions, els nou mesos d'embaràs es poden convertir en una cosa difícil.
A través del punt de vista de cadascuna d'aquestes quatre dones -Jane, Ate, Reagan i Mae- i ubicades entre l'idíl·lica Vall de Hudson, el luxe de la Cinquena Avinguda i l'abarrotat dormitori de Queens que acull els treballadors, tots ells immigrants, La granja explora una societat on tant la sort com el mèrit guia les seves individualitats, examinant les desigualtats fonamentals que heretem i ofereix una nova perspectiva sobre la maternitat i l'otretat.
Emocionant, provocativa, esquinçadora, La granja ofereix un plantejament radical, d'arrel, sobre la maternitat, els diners i la societat meritocràtica, plantejant preguntes crucials sobre aquelles concessions que fan les dones per enfortir el futur i el futur d'allò que estimen.
Veuràs, últimament estic obsessionada amb llegir distòpies, sobretot quan tracten la maternitat i les relacions mare-filla. Soc una dona que probablement no tindrà fills per vàries raons, però m'obsessiona llegir sobre el tema.
Relats curts
Papa - Emma Cline
Relats magistrals. Deu mirades despietades sobreál’America contemporània.
Deu relats de l’autora de la novel·la Les noies que s’endinsen en les esquerdes mes fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama: una aspirant a actriu que treballa com a dependenta en una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent quelcom molt íntim per internet; un pare recull el seu fill de l’escola despres d’un incident violent que li pot costar l’expulsió; la mainadera de la família d’un actor famós intenta esquivar la premsa despres de veure’s implicada en un escàndol; una dona en rehabilitació es fica en xats d’intercanvi de fotos obscenes a internet; una reunió familiar nadalenca es tensa cada cop mes a causa de les ombres del passat; un pare va a l’estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill...
Emma Cline retrata de manera brillant situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, a situacions que els superen, a realitats que voldrien no haver d’entomar... Aquests relats confirmen l’autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.
He volgut aquest llibre des que vaig saber de la seva existència. Ha arribat el moment de fer-me'l meu. Em va encantar Les noies, i crec que aquest serà un bon llibre per llegir mentre espero i em preparo per la seva propera novel·la: El convidat. Què et sembla?
Thriller
La cambrera - Nita Prose
Molly és una jove cambrera en un hotel de luxe. És tímida i maldestre en el tracte social. És també aplicada, compromesa, professional. Una perfeccionista. A la seva feina, molla coixins i arregla els desastres que ocasionen els hostes, escombrant els seus secrets. És només una cambrera, i ningú hi repara. Però una sorprenent troballa en una de les suites fa que la seva vida faci un tomb, i l'obliga a convertir-se en detectiu per netejar el seu propi nom, a endinsar-se en un món que va més enllà del que és aparent.
Val, primer: la portada, y segon: la sinopsi! Ha de ser un gran llibre i estic desitjant llegir-lo. Tinc moltes ganes de començar a llegir més thrillers i misteris, sempre he volgut, i crec que per fi ha arribat el moment. Estic llesta.
No ficció
M'alegro que la meva mare hagi mort - Jennette McCurdy
En aquestes esquinçadores i hilarants memòries, Jennette McCurdy, protagonista de les sèries de televisió iCarly i Sam & Cat, relata els seus problemes com a actriu infantil --trastorns alimentaris, addiccions i una complicada relació amb la seva autoritària mare-- i com va reprendre el control de vida.
Jennette McCurdy tenia sis anys quan va tenir la primera audició per actuar. El somni de la seva mare era que la seva única filla es convertís en una estrella i Jennette hauria fet qualsevol cosa per fer feliç la seva mare. Així que va fer el que la mare anomenava “restricció de calories”, menjant poc i pesant-se cinc cops al dia. Es va sotmetre a grans canvis d'imatge mentre la mare la reprenia: “Les pestanyes són invisibles, saps? Què et penses, que Dakota Fanning no se les tenyeix?” La mare la seguia dutxant als setze anys, llegia els diaris i els correus electrònics, i disposava dels seus ingressos.
A M'alegro que la meva mare hagi mort, Jennette relata el que va passar quan el somni de la seva mare es va fer realitat. Triada per participar en una nova sèrie de Nickelodeon titulada iCarly, va saltar a la fama. La seva mare està extasiada: envia correus electrònics als moderadors del club de fans i es dirigeix als paparazzi pel seu nom («Hola, Gale!). Jennette viu sumida en l'ansietat, la vergonya i l'automenyspreu, que es manifesten en trastorns alimentaris, addiccions i una sèrie de relacions malaltisses. Aquests problemes només empitjoren quan, poc després d'assumir el paper principal de Sam & Cat amb Ariana Grande, la seva mare mor de càncer. Finalment, després de descobrir la teràpia i deixar la televisió, Jennette comença a recuperar-se i decideix per primer cop el que realment vol. Una història inspiradora de resiliència i independència.
No paro de sentir bones crítiques d'aquest llibre, i la gent del meu entorn que se l'ha llegit no para de dir-me que me'l llegeixi, així que faré el possible per trobar-lo i fer-me amb ell. I de nou, tracta d'una relació mare-filla, tot i que dista molt de ser la millor del món, segueixo volent llegir-lo, encara que sigui només pel xafardeig.
Català
Les nostres mares - Gemma Ruiz Pla
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.
Com ja he dit, estic una mica obsessionada amb el tema de la maternitat en aquests moments, així que aquest llibre encaixa a la perfecció. A més: feminism. Ens encanta. I ha passat molt de temps des de l'última vegada que vaig llegir quelcom en català, així que crec que serà un bon llibre per tornar a la meva llengua materna.
Què compraràs/regalaràs aquest Sant Jordi? Fes-m'ho saber als comentaris, i dona'm alguna recomanació si creus que gaudiria amb algun llibre que no hagi mencionat!
Com sempre, gràcies per llegir-me i feliç Diada de Sant Jordi!
Comentários